Llicenciada en Belles Arts, és professora de
l’acadèmia de Belles Arts de Bologna on ocupa la Càtedra de Tècnica de Gravat .
Compagina la tasca docent amb la recerca i l'activitat artística. Les seves
línies de treball estan relacionades amb el gravat sostenible i la gràfica
actual, així com els llibres d'artista.
Més informació: alchemiapress@tiscali.it
ALDA MERINI
Da “Vuoto d’amore” -
Sono nata il ventuno a primavera Sono nata il ventuno a primavera
ma non sapevo che nascere folle,
aprire le zolle
potesse scatenar tempesta.
Così Proserpina lieve vede piovere sulle erbe,
sui grossi frumenti gentili
e piange sempre la sera.
Forse è la sua preghiera.
Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: cartone, fili cotone , fiori e foglie, china nera Cm 40 X 30 X 15
ALDA MERINI
Da “La presenza di Orfeo”
Il pericolo
Che s’io così mi decanto
sciogliendomi in tempo
dalla forma assoluta che "decide",
non vedere, amor mio
,
dentro la povertà della mia assenza
un assenso,un consenso o solamente
una parola
da richiamare sempre,
da opporsi quasi a specchio ed a condanna
d’ogni mio moto divenuto illecito!
Ho timore di questo:
che qualcuno ricavi dal passato
un simbolo, un accenno
che mi descriva incatenata sempre
ad un unico passo…
Mobile come sono,
cinta di fughe e da sproni tremendi
e incalzanti turbata,esasperata,
non è ancora per me giunto il momento
di riposare queste membra stanche
sull’iniziale della fissità.
– 13 aprile 1949
Libro d’artista, opera unica - anno 2014
Tecnica mista: scarpa, polvere di ferro, pagine di libro antico
Cm 30 X 30 X 15
ALDA MERINI
Da “ La Terra Santa “
Il manicomio è una grande cassa di risonanza
E il delirio diventa eco
L’anonimità misura,
il manicomio è il monte Sinai,
maledetto,su cui tu ricevi
le tavole di una legge
agli uomini sconosciuta.
Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: copertina libro, polvere di ferro, foglie di agave e carta velina Cm 60 X 70 X 5
Da “Vuoto d’amore” -
Sono nata il ventuno a primavera Sono nata il ventuno a primavera
ma non sapevo che nascere folle,
aprire le zolle
potesse scatenar tempesta.
Così Proserpina lieve vede piovere sulle erbe,
sui grossi frumenti gentili
e piange sempre la sera.
Forse è la sua preghiera.
Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: cartone, fili cotone , fiori e foglie, china nera Cm 40 X 30 X 15
ALDA MERINI
Da “La presenza di Orfeo”
Il pericolo
Che s’io così mi decanto
sciogliendomi in tempo
dalla forma assoluta che "decide"
ALDA MERINI
Da “ La Terra Santa “
Il manicomio è una grande cassa di risonanza
E il delirio diventa eco
L’anonimità misura,
il manicomio è il monte Sinai,
maledetto,su cui tu ricevi
le tavole di una legge
agli uomini sconosciuta.
Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: copertina libro, polvere di ferro, foglie di agave e carta velina Cm 60 X 70 X 5
M. ÀNGELS ANGLADA
EL JARDÍ DE NAUSICA
Libro
d’artista, opera unica – anno 2014
Tecnica
mista: tessuto acquerellato, collage
petali fiori
Inserimento
aghi e filo,stampa collagrafica e frottages
cm
17 x 17 x2
Contenitore: Scatola di metallo, lato A e B
Cm
15 x 15 x2
Tessuto
acquerellato, fetta di arancia,
stampa
callagrafica e frottage
.JPG)
.JPG)
EL JARDÍ DE MICOL
Libro d’artista, opera unica - anno 2014
Tecnica mista: tessuto acquerellato,
stampa collagrafica e frottages
cm 18 x 18 x 2
Contenitore : Scatola di metallo diametro cm
28 ,h.cm5
Collages carta di riso, fiori,fette arance
.JPG)
SALVADOR ESPRIU
LA PELL DE BRAU
[XXX]
Diversos
són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
i han convingut molts noms a un sol amor.
La
vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí,
comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
"Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor."
[XLVI]
A
vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
EL CAMINANT I EL MUR
“De tan senzill, no t'agradarà”
Cansat
de tants de versos que no fan companyia
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
-els admirables versos de savis excel.lents-,
i de mirar com passa l'emperador tot nu,
i del gran plany del vent, aquest vell adversari,
i de l'excés de mi, sense missatge,
ara us diré, amb paraules ben clares,
amb crit elemental, lluny d'artifici,
que vull només parar-me en el camí,
ja decantat amic de l'última injustícia,
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort,
damunt la bona terra.
LLIBRE DE LES HORES
“Perquè l'entonis amb compassiu amor”
Que
no sigui, però, la cançó de l'odi,
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.
nascuda de la injusta i llarga humiliació.
Ara em despengen uns dits piadosos
de les forques senyorials de la paraula,
i cau a poc a poc la clara pluja
en aquesta terra nostra de pobres sembrats.
Oblido dolçament les ones i les hores,
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la
mirada de caminant molt cansat a la porta
de l'hostal silenciós i càlid de la nit.
Enllà quedava la remor de les amples aigües,
em criden al repòs del profund desert,
el meu maligne nombre se salva en la unitat.
J.V. FOIX
ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR.
Algunes imatges. Tècnica mixta. Mides:125 x 40 cm
 |
| Mides: 75 x 28 cm. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada